Geogràficament és el país situat en la gran Cadena Pirenaica del sud de França, a la part alta de les valls de la Garona i els seus afluents. Regió compresa entre el Bigorra (a l'Oest), el Couserans (a l'Est), el Astarac i Tolosa (al Nord) i el Vall d'Aran i el Pallars (al Sud).
El País de Cominges va ser instituït com comtat de Cominges al segle IX a favor d'una de les branques dels ducs de Gascunya. Els comtes de Cominges van mantenir la sobirania del seu territori fins a la mort de la princesa Margarida de Cominges, la qual va deixar com a hereu a Carles VII de França en 1453.
Cominges és un país una mica desconegut els límits actuals són una mica borrosos, només la geografia històrica pot detallar la dimensió del mateix. Les dues ciutats principals són Sant Bertrand de Cominges i Saint-Gaudens . Assenyalant que els Estats de Cominges s'han celebrat des de la seva creació fins a la Revolució , la majoria de les vegades en Muret , fent d'aquesta ciutat la capital històrica administrativa d'aquest país. Mentre que Sant Bertrand de Cominges és la capital espiritual i religiosa.Després de la incorporació dels Estats de Cominges a la Corona de França, i per a la seva administració, la província va ser estructurada en Castellanías, aquestes són:
- La Castellania d'Muret: el priorat de Muret i els senyorius de Fontenilles, de Noè, de Thermes, de Poucharamet, de Mosac, de Foga, de Frosín, de Roquetas, de Sant-Alary, de Villeneuve.
- La Castellania i Bisbat de Lombez, amb capital a Samatán: el priorat de Samatán i els senyorius de Noalhan, de Seisses-Savés, de Savignac, de Pompiac, de Montblanc, de Ahillère, de Montagut, de Puylosic, de Garranet, de Vaig plantar , de Gensac, de Leymond, de St-Loberie, de Pin, de l'Haye, de Plagnolet, de Cassanet, de Madères.
- La Castellania d'L'Isle-en-Dodon: l'abadia de Favas, el Priorat de Mauvezin, l'abadia de Nizos i els senyorius de Peguilhan, de Arrioulas, de Lousfan, de Labastide-Pomès, de Fersiat, de Montequieu-Siurac, de Mondilhan, de Saint-Ferréol, de Bonrepos-Siurac, de Solermes, de Polastron, de Boixéde, de Ambaon, de Membau i de Nenigan.
- La Castellania d'Aurignac: el priorat de Peiriçans i els senyorius de Benque, de Saint-Lary, de Saman, de Larcan, de Samoilhan, de Ramefort, de Brignolas, de Barsat, de Montossin, de Esquirs, de Roques, de Rozan- Fontralha, de Montagut, de Espon, de Marignac, de Eouscuns, de Baysan, de Parisas, de Escanacrabe, de Mirepoix i de Lassarrede Ruimes.
- La Castellania d'Sallies: el bisbat de Couserans i els senyorius d'Aspet, de Mauléon, de Roquefort, de Francason, de Taurignac, de Rozés i de Montagut.
- La Castellania d'Castillón: els senyorius de Sant Pau et Lamothe, de Villeneuve i de Bologne.
- La Castellania d'Fontignac: els senyorius de Larboust, d'Hayes, de Sérignac, de Marignac, de Binòs i de Visse.
- La Castellania de Sant Julià: el vescomtat de Couserans i els senyorius de passar al davant, de Gensac, de Goute Vernisse, de Laloubère, de Sant-Ciry i de Sant Cristaud,
- La baronia de Montberaud.
Sant-Bertrand-de-Cominges (en català Sant Bertran de Cominges, en occità Sant-Bertrand de Comenge) és una comuna francesa del departament de l' Alta Garona a la regió de Migdia-Pirineus . Està classificada en la categoria de les plus beaux villages de France .
La regió va ser la llar ancestral dels convènes , un poble vascoaquitano (diferent dels gals) que va ser conquistat pels romans en el 72 a. C. Ells li van donar el nom de Lugdunum Convenarum (pujol del déu Lug dels Convènes). Allà seria exiliat Herodes Antipas en 39 .
Aquest nom es va abandonant al Segle I pel de Convenae (de Convènes, però també de amb-venit , en llatí pobles reunits que és com es deien a les gents establertes en l'altiplà de Lannemezan , al peu de les muntanyes).
D'aquí passaria a Commenae en els textos eclesiàstics ia les formes modernes en francès i occità: Cominges i Comenge .
Durant la Edat Mitjana aquesta part de França és travessada pel Chemin du Piedmont , la ruta jacobea que vorejava l'extrem nord dels Pirineus. Això motiva la creació de nombroses esglésies al llarg del camí una de les quals (la basílica de Sant Just de Valcabrère) serà duta a terme per Bertran de Cominges , nét del Comte de Tolosa i bisbe de Cominges que vindrà a viure a la vila en 1063 ajudant al seu desenvolupament i millorant les condicions de vida dels seus habitants.
Quan en 1218 Bertran va ser canonitzat Lugdunum Conuenae va prendre el seu nom passant a denominar-Sant-Bertrand de Cominges (en espanyol Sant Bertran de Cominges).
Aquest nom es va abandonant al Segle I pel de Convenae (de Convènes, però també de amb-venit , en llatí pobles reunits que és com es deien a les gents establertes en l'altiplà de Lannemezan , al peu de les muntanyes).
D'aquí passaria a Commenae en els textos eclesiàstics ia les formes modernes en francès i occità: Cominges i Comenge .
Durant la Edat Mitjana aquesta part de França és travessada pel Chemin du Piedmont , la ruta jacobea que vorejava l'extrem nord dels Pirineus. Això motiva la creació de nombroses esglésies al llarg del camí una de les quals (la basílica de Sant Just de Valcabrère) serà duta a terme per Bertran de Cominges , nét del Comte de Tolosa i bisbe de Cominges que vindrà a viure a la vila en 1063 ajudant al seu desenvolupament i millorant les condicions de vida dels seus habitants.
Quan en 1218 Bertran va ser canonitzat Lugdunum Conuenae va prendre el seu nom passant a denominar-Sant-Bertrand de Cominges (en espanyol Sant Bertran de Cominges).