Surt de l'estació de Metro de Capitole. Te una distancia de 2,2 km. Duració aproximada: mitja jornada.
Capítol (2) i Dojon o Torre del Capitol (1)
El Capitoli és el cor de l'administració municipal de la ciutat occitana de Tolosa.
El Capítols (magistrats) de Tolosa es varen embarcar en la construcció de l'edifici original en 1190, per a proporcionar una seu al govern d'un comtat que creixia en riquesa i influència. El nom Capitoli es referia no només al Capitoli romà, sinó també al capitulum, el capítol dels magistrats que governaven la ciutat. Al segle XX, es van redissenyar les estructures que envolten la gra Plaça del Capitoli (2 hectàrees). Algunes parts de l'interior del Capitoli es remunten al segle XVI, però la façana actual d'estil neoclàssic data del 1750 i es va construir segons els plànols de Guillaume Cammas. La façana té 135 metres de llarg i es va fer amb el maó rosa característic de la zona. Les vuit columnes representen els 8 capítols originals.
El 1873 Eugène Viollet-le-Duc va construir un campanar a l'estil del nord de França al cim de la torre de l'homenatge de l'edifici. Va ser en aquesta torre que Jean Cales, víctima protestant d'un judici religiosament esbiaixat, va ser interrogat. Només el pati i la porta d'Enric IV sobreviuen dels edificis medievals originals. Va ser en aquest pati on el duc de Montmorency va ser decapitat després de la seva rebel·lió contra el Cardenal-Duc de Richelieu.
Un redisseny a fons de la Plaça del Capitoli, fet el 1995, va reservar un gran espai per als vianants. Avui en dia el Capitoli acull Casa de la Vila, a més de la companyia d'òpera del Teatre del Capitoli de Tolosa i una orquestra simfònica. La Sala dels Il·lustres conté obres d'art del segle XIX.
Capítol (2) i Dojon o Torre del Capitol (1)
El Capitoli és el cor de l'administració municipal de la ciutat occitana de Tolosa.
El Capitoli és el cor de l'administració municipal de la ciutat occitana de Tolosa.
El Capítols (magistrats) de Tolosa es varen embarcar en la construcció de l'edifici original en 1190, per a proporcionar una seu al govern d'un comtat que creixia en riquesa i influència. El nom Capitoli es referia no només al Capitoli romà, sinó també al capitulum, el capítol dels magistrats que governaven la ciutat. Al segle XX, es van redissenyar les estructures que envolten la gra Plaça del Capitoli (2 hectàrees). Algunes parts de l'interior del Capitoli es remunten al segle XVI, però la façana actual d'estil neoclàssic data del 1750 i es va construir segons els plànols de Guillaume Cammas. La façana té 135 metres de llarg i es va fer amb el maó rosa característic de la zona. Les vuit columnes representen els 8 capítols originals.
El 1873 Eugène Viollet-le-Duc va construir un campanar a l'estil del nord de França al cim de la torre de l'homenatge de l'edifici. Va ser en aquesta torre que Jean Cales, víctima protestant d'un judici religiosament esbiaixat, va ser interrogat. Només el pati i la porta d'Enric IV sobreviuen dels edificis medievals originals. Va ser en aquest pati on el duc de Montmorency va ser decapitat després de la seva rebel·lió contra el Cardenal-Duc de Richelieu.
Un redisseny a fons de la Plaça del Capitoli, fet el 1995, va reservar un gran espai per als vianants. Avui en dia el Capitoli acull Casa de la Vila, a més de la companyia d'òpera del Teatre del Capitoli de Tolosa i una orquestra simfònica. La Sala dels Il·lustres conté obres d'art del segle XIX.
Edificada el segle XVII. Son importants les pintures dels murs i els sostres, de Jean-Pierre Rivalz.
Museo de Saint Raymond (5)
Museu d'Història Antiga de Tolosa.
La Basílica de Sant Serní (6) La Torre del Taur (3)
La Basílica de Sant Serní (en occità Sant Sernin, en francès Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'estat francès.
Es tracta d'un santuari construït a l'emplaçament de la tomba de sant Sadurní, bisbe de Tolosa martiritzat el 250. El carrer del Taur que porta de la plaça del Capitoli a la basílica treu d'altra banda el seu nom del màrtir, que va ser tirat per un toro furiós sobre el que era llavors una carretera sortint de la ciutat.
La basílica fou declarada com a "monument històric" l'any 1840
La construcció de l'actual basílica fou decidida a final del segle XI. La capella que s'havia construït al segle V, a l'emplaçament de l'actual basílica, s'havia fet massa petita pel nombre creixent de fidels pelegrins. La basílica era llavors col·legial, és a dir una església amb un col·legi de canonges dirigits per un abat. Aquest últim s'oposava sovint al bisbe de Tolosa, amb una catedral de Sant Esteve molt menys resplendent que la de Sant Sadurní.
Tolosa rebia llavors la visita de nombrosos pelegrins sobre el camí de Sant Jaume, o per adorar les relíquies de sant Sadurní o sant Serní.
Cripta de la Basílica
La construcció va començar per la capçalera, el 1080, sobre la capella. Les obres van ésser dirigides fins al 1118 pel canonge Raimon Gairard. Encara es pot visitar avui l'església primitiva, que fa l'ofici de cripta. Acull algunes relíquies sagrades. Setze anys després del començament de la construcció, el 1096, el papa Urbà II en va consagrar l'altar.
Sant Serní va continuar de ser una simple església escolar fins a 1778, data en la qual va ser finalment consagrada basílica. Durant la Revolució, el capítol de Sant Serni va ser suprimit.
L'església va ser parcialment modificada en l'època gòtica i al Renaixement. Al segle XIX, fou restaurada per Eugène Viollet-le-Duc. Restableix llavors l'escalonament de les teulades dels laterals i de la nau principal que havia estat suprimida al segle XIV. A les acaballes del segle XX, una restauració va suprimir novament l'escalonament de Viollet-le-Duc per reemplaçar-lo per l'estat del segle XIV.
Un magnífic claustre i una abadia es trobaven al nord de la basílica, però van ser enderrocats durant el segle XIX. El Museu dels Augustins posseeix algunes restes i trossos d'escultures.
La Basílica de Sant Serní (6) La Torre del Taur (3)
La Basílica de Sant Serní (en occità Sant Sernin, en francès Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'estat francès.
Es tracta d'un santuari construït a l'emplaçament de la tomba de sant Sadurní, bisbe de Tolosa martiritzat el 250. El carrer del Taur que porta de la plaça del Capitoli a la basílica treu d'altra banda el seu nom del màrtir, que va ser tirat per un toro furiós sobre el que era llavors una carretera sortint de la ciutat.
La basílica fou declarada com a "monument històric" l'any 1840
La construcció de l'actual basílica fou decidida a final del segle XI. La capella que s'havia construït al segle V, a l'emplaçament de l'actual basílica, s'havia fet massa petita pel nombre creixent de fidels pelegrins. La basílica era llavors col·legial, és a dir una església amb un col·legi de canonges dirigits per un abat. Aquest últim s'oposava sovint al bisbe de Tolosa, amb una catedral de Sant Esteve molt menys resplendent que la de Sant Sadurní.
Tolosa rebia llavors la visita de nombrosos pelegrins sobre el camí de Sant Jaume, o per adorar les relíquies de sant Sadurní o sant Serní.
La construcció va començar per la capçalera, el 1080, sobre la capella. Les obres van ésser dirigides fins al 1118 pel canonge Raimon Gairard. Encara es pot visitar avui l'església primitiva, que fa l'ofici de cripta. Acull algunes relíquies sagrades. Setze anys després del començament de la construcció, el 1096, el papa Urbà II en va consagrar l'altar.
Sant Serní va continuar de ser una simple església escolar fins a 1778, data en la qual va ser finalment consagrada basílica. Durant la Revolució, el capítol de Sant Serni va ser suprimit.
L'església va ser parcialment modificada en l'època gòtica i al Renaixement. Al segle XIX, fou restaurada per Eugène Viollet-le-Duc. Restableix llavors l'escalonament de les teulades dels laterals i de la nau principal que havia estat suprimida al segle XIV. A les acaballes del segle XX, una restauració va suprimir novament l'escalonament de Viollet-le-Duc per reemplaçar-lo per l'estat del segle XIV.
Un magnífic claustre i una abadia es trobaven al nord de la basílica, però van ser enderrocats durant el segle XIX. El Museu dels Augustins posseeix algunes restes i trossos d'escultures.
Es tracta d'un santuari construït a l'emplaçament de la tomba de sant Sadurní, bisbe de Tolosa martiritzat el 250. El carrer del Taur que porta de la plaça del Capitoli a la basílica treu d'altra banda el seu nom del màrtir, que va ser tirat per un toro furiós sobre el que era llavors una carretera sortint de la ciutat.
La basílica fou declarada com a "monument històric" l'any 1840
La construcció de l'actual basílica fou decidida a final del segle XI. La capella que s'havia construït al segle V, a l'emplaçament de l'actual basílica, s'havia fet massa petita pel nombre creixent de fidels pelegrins. La basílica era llavors col·legial, és a dir una església amb un col·legi de canonges dirigits per un abat. Aquest últim s'oposava sovint al bisbe de Tolosa, amb una catedral de Sant Esteve molt menys resplendent que la de Sant Sadurní.
Tolosa rebia llavors la visita de nombrosos pelegrins sobre el camí de Sant Jaume, o per adorar les relíquies de sant Sadurní o sant Serní.
Cripta de la Basílica
Sant Serní va continuar de ser una simple església escolar fins a 1778, data en la qual va ser finalment consagrada basílica. Durant la Revolució, el capítol de Sant Serni va ser suprimit.
L'església va ser parcialment modificada en l'època gòtica i al Renaixement. Al segle XIX, fou restaurada per Eugène Viollet-le-Duc. Restableix llavors l'escalonament de les teulades dels laterals i de la nau principal que havia estat suprimida al segle XIV. A les acaballes del segle XX, una restauració va suprimir novament l'escalonament de Viollet-le-Duc per reemplaçar-lo per l'estat del segle XIV.
Un magnífic claustre i una abadia es trobaven al nord de la basílica, però van ser enderrocats durant el segle XIX. El Museu dels Augustins posseeix algunes restes i trossos d'escultures.
Esglèsia de Sant Pere des Chartreux (7)
El que resta d'un convent sels segles XVII i XVIII és l'església u un gran claustre, amb pintures i escultures barroques i neoclàssiques.
La cripta arqueològica de Saint-Pierre-des-Cuisines (8)
Edifici del segle IV fou una basílica funeraria. L'esglèsia es del segle XI al XVI.
Convent dels Jacobins (9)
L'església dels Jacobins de Tolosa és un dels exemples més importants de l'arquitectura religiosa meridional del segle XIV. Forma part del convent durant molt de temps administrat per l'ordre dels Jacobins.
L'església ha estat construïda en diverses etapes. Les primeres obres començaren l'any 1230 i acabaren al segle XIV. S'edificà l'àmplia església, el claustre amb columnes bessones, la capella de Sant Antoni, el refectori i el campanar de 45 m d'altura. Les següents campanyes van ser majors. Van permetre per exemple de dotar a la grandiosa nau de la famosa palmera composta per una gran columna de la qual irradien vint-i-dos nervis que sostenen la volta de l'absis, flanquejat d'una volta omplerta d'estrelles en onze branques. La posteritat no ha conservat el nom del seu arquitecte. El conjunt dels Jacobins s'ha beneficiat d'una renovació recent, començada el 1920, i acabada el 1972. Avui, aquesta església de maons presenta un aspecte exterior molt massiu, però la seva arquitectura interior ha continuat sent lleugera.
Des de 1369, s'hi veneren les relíquies de Sant Tomàs d'Aquino. El 1791, quan els dominicans van haver de marxar, aquestes van ser transportades a Sant Serni, però han tornat recentment al seu lloc original pel setè centenari de la mort del sant (1974). Des de Napoleó, l'església va quedar en un trist estat. Confiada als militars, albergava un exèrcit de cavalls, i més de 5.000 m³ de terra s'hi abocaren per tal de sobreaixecar el sòl. El 1865, el monument va ser intercanviat a la ciutat de Tolosa amb la contraprestació d'uns terrenys on es construïren unes quadres.
L'església ha estat construïda en diverses etapes. Les primeres obres començaren l'any 1230 i acabaren al segle XIV. S'edificà l'àmplia església, el claustre amb columnes bessones, la capella de Sant Antoni, el refectori i el campanar de 45 m d'altura. Les següents campanyes van ser majors. Van permetre per exemple de dotar a la grandiosa nau de la famosa palmera composta per una gran columna de la qual irradien vint-i-dos nervis que sostenen la volta de l'absis, flanquejat d'una volta omplerta d'estrelles en onze branques. La posteritat no ha conservat el nom del seu arquitecte. El conjunt dels Jacobins s'ha beneficiat d'una renovació recent, començada el 1920, i acabada el 1972. Avui, aquesta església de maons presenta un aspecte exterior molt massiu, però la seva arquitectura interior ha continuat sent lleugera.Des de 1369, s'hi veneren les relíquies de Sant Tomàs d'Aquino. El 1791, quan els dominicans van haver de marxar, aquestes van ser transportades a Sant Serni, però han tornat recentment al seu lloc original pel setè centenari de la mort del sant (1974). Des de Napoleó, l'església va quedar en un trist estat. Confiada als militars, albergava un exèrcit de cavalls, i més de 5.000 m³ de terra s'hi abocaren per tal de sobreaixecar el sòl. El 1865, el monument va ser intercanviat a la ciutat de Tolosa amb la contraprestació d'uns terrenys on es construïren unes quadres.